Arxiu d'etiquetes: cotó

Començaments

L’inici del nou curs ha estat una mica aclaparador: nova ciutat, nou lloc de treball, nous alumnes, nous companys … Crec que he guanyat amb el canvi: l’ambient general és més acollidor i la ciutat, més petita i propera.

Per fi vaig trobar un pis per viure els dies que m’haig de quedar per la feina. Estava una mica farta dels hotels. Ara que tinc un lloc fix per quedar-me, segur que em portaré algun dels projectes de llarga durada …

No he deixat de teixir, encara que sí d’escriure en el blog per un temps. Vaig embolicada com sempre, amb diversos projectos a mig fer, amb diversos KALs que m’interessen, intentant no començar mil coses alhora …

Els últims projectes que he acabat han estat:

1. El xal Julen, que vaig començar en el KAL de Rosascrafts d’estiu. És un patró d’Ana Mendieta i ho vaig teixir amb cotó. Es teixeix ràpid: vaig trigar més perquè ho vaig tenir en el cistell dels pendents una breu temporada, com normalment em passa amb els xals. No és per a mi, sinó per a un regal. Ja ho tinc bloquejat, però encara no li he fet la foto oficial.ll

Captura de pantalla 2016-11-04 a les 19.13.48.png

Xal Julen (Ana Belén Mendieta), fet amb Rosas Crafts Algodoncito.

2. Els mitjons Semeru. Van romandre un temps en la meva llista de desitjats i al final em vaig decidir a teixir-los pel Indie Designers KAL. Això sí, els vaig acabar després de la data límit. Són el 12è parell de mitjons de l’any. Em va agradar molt provar la llana d’Amelia Putri, la dissenyadora del patró. És suau i molt esponjosa.

Captura de pantalla 2016-11-04 a les 19.14.39.png

Semeru Socks (Amelia Putri), fets amb Papiput Yarn Merino Nylon Sock.

Més enllà de la llana

Captura de pantalla 2015-09-02 a les 16.41.28

Captura de pantalla 2015-09-02 a les 16.41.55

  • Waterlily (Meghan Fernandes), fet amb Laxul, un cotó barrejat amb raió. Els fils de raió entremesclats amb el cotó es veuen al teixir i afegeixen punts de brillantor al cotó.

Captura de pantalla 2015-09-02 a les 16.42.18

A l’estiu el cotó es viu

D’ençà que vaig recomençar a fer mitja tenia pensat teixir una samarreta en cotó a l’estiu. De fet, vaig comprar fa un parell d’anys un cotó blau verdós al Llanàrium que encara espera a la pila del stash llaner. Aquest any ha sigut la meva estrena oficial amb el cotó. Vaig rebre l’informació del Projecte Final de Pearlknitter, un curs online on, a més d’un patró bàsic, hi havia instruccions per fer l’adaptació a la forma de teixir de cadascú. A més, tenia suport técnic i un grup de facebook per compartir experiències. Aleshores em vaig decidir i em vaig unir al Projecte, opció materials inclosos.

Malgrat que les instruccions eren per teixir amb agulles rectes, jo vaig escollir les circulars, les meves hiyahiya sharp intercanviables metàliques (perfectes per treballar el cotó!). Aixì em vaig estalviar la tasca de cosir les dues peces de la samarreta.

El 24 de maig vaig començar amb la mostra i, com sempre, vaig haver de reajustar una mica els càlculs. He aprofitat els viatges en tren per anar fent i per això no he trigat massa en enllestir-lo. La costura de l’espatlla l’he fet amb el kitchener stich i ha quedat invisible.

El resultat final és una samarreta de cotó una mica ajustada al cos, molt estiuenca.

Projecte Final (Pearlknitter), fet amb Mondial Solare.